Les diferents cultures que des de fa segles s’han establert a Barcelona, a més d’aportar-nos la nostra especial identitat, han deixat una herència gastronòmica, bàsicament mediterrània, que des de fa uns anys s’ha vingut enriquint amb els matisos de la cuina d’ètnies vingudes d’altres llocs del món, que s’han arrelat a la nostra ciutat i han aportant variants a aquesta gastronomia tradicional.

Com ja us avançàvem fa uns dies, la cuina de L’Auca ha realitzat un canvi de carta i té com a referència aquesta identitat cultural i gastronòmica, creant un auca de sabors que ha estat interpretada amb l’enginy de JordiAnglí i l’equip del restaurant. La filosofia és la d’una carta oberta sense la partició de primers o segons: pots demanar qualsevol dels 21 plats realitzant la combinació que et vingui de gust. En quant a les set opcions de postres, pecaràs molt.

L’herència que rebràs d’aquesta nova carta no és onerosa, sinó al contrari, els nous plats que podràs degustar tenen uns preus gairebé d’escàndol i per provar-los tots, si acostumes a prendre dos plats, necessitaràs deu dies consecutius per degustar-los i un d’ells hauràs de demanar tres. El preu mitjà per plat és de sis euros IVA inclòs i el ventall de les postres pecadores és de quatre euros.

A més si vols prendre vi, realitzem servei de copa individual sense necessitat que demanis una ampolla.

En resum: Amb un pressupost de 20 euros o menys, una vegada finalitzis el teu dinar o sopar, estem convençuts que ho recomanaràs als teus  amics i segurament ens tornaràs a visitar amb ells.

Auca de Sabors

Ens hem colat en la cuina de L’Auca i “hem robat un posat”.

Mentre Jordi Anglí, xef executiu de Grup Ferré, conversava amb el nou xef de L’Auca, Òscar Alba, dirigim l’objectiu de la nostra càmera fotogràfica cap a les safates dels assajos dels plats de la nova carta i aconseguim fotos espia. Com passa en aquests casos les imatges d’aquesta prova no són molt nítides, però el pa torrat que es manifesta amb perfecta claredat, suggereix que el cruixent sempre va molt bé amb els productes del laboratori d’idees gastronòmiques d’en Jordi.

Us deixem aquest avanç perquè segons sentim, ben aviat podrem obtenir les fotografies oficials de la nova carta.

L’adoració a Bacus i Dionisos, van ser l’excusa perquè els romans i els seus contemporanis grecs visquessin inacabables bacanals en les quals el vi era consumit sense mesura i acabessin en festes escandaloses.

Però el que compta per a nosaltres és la interpretació contemporània de les bacanals romanes que avui s’identifiquen amb la Cultura del vi. Coneixem les excel·lències del seu consum moderat i tenim la fortuna de l’existència de moltes DO que neguen els nostres sentits amb els diversos matisos de cada procedència, propiciant que el nostre acostament a Bacus i Dionisos sigui participant en tastos en els quals coneixerem les característiques de cada vi.

Perquè visquis aquests matisos, a L’Auca convoquem tastos en els quals participaran diversos cellers amb una mostra dels seus vins més representatius.

]]> http://laucabcn.com/tasts-al-collage-i-lauca/feed/ 0 http://laucabcn.com/monografic-de-la-xocolata/ http://laucabcn.com/monografic-de-la-xocolata/#comments Wed, 06 Mar 2013 09:09:52 +0000 oscar http://laucabcn.com/?p=477

La variant de la ceba denominada calçot en aquestes dates està de moda. Aquest exquisit vegetal és un plat que generalment s’acompanya amb salsa romesco i provoca que en els caps de setmana es realitzin infinitat de quilòmetres per degustar-los pels pobles de Catalunya, en particular per la zona de Valls.

Però l’actual preu dels carburants propicia que per degustar-los, els recorreguts siguin més raonables. Tampoc no fa falta conrear-los a casa o que ens els porti un transportista després d’haver-los comprat des d’internet. Aprofitem o organitzem un passeig proper a la plaça Catalunya, baixem fins al carrer Montsió i entrem en la brasería Melic del Gòtic, el tiberi calçot està garantit, acompanyat de carns a la brasa, pa torrat, crema catalana i el bon vi que acompanyarà a tota aquesta celebració.

Ah!, i per descomptat, a la brasa, servits en una teula i amb davantal especial calçotades inclòs.

Aquí tens la carta que disposes els migdies de dissabtes i diumenges:

Calçots amb salsa romesco

Xai, botifarra i botifarró, amb mongetes i patata rostida

Crema catalana

Pa torrat amb tomàquet

Aigua i vi

Cafè

Preu: 30 €, iva inclòs

El programa va significar un manifest de revindicació de les nostres joies modernistes, que en molts casos es van salvar de la destrucció gràcies a l’admiració dels visitants estrangers a la nostre ciutat.

Modernisme una història de destrucció

A l’escenari del restaurant 4 Gats el jazz sona els dimarts a la nit. Kike Angulo i els seus amics omplen amb el so 4 Gats Jazz Trio l’espai que van estrenar Santiago Rusiñol, Ramón Casas i els exponents de la cultura i el modernisme de finals del XIX.

Kike Angulo porta alguns anys amb la guitarra a coll, ha recorregut escenaris de molts llocs d’Europa i d’els Estats Units i ha compartit experiències amb els millors músics del món del jazz. Profund coneixedor de l’evolució del jazz a Barcelona, ens citem al restaurant i ens ubiquem en una de les taules de la zona de l’altell per mantenir una conversa distesa que no es vegi afectada pel murmuri dels comensals, que com sempre, omplen el restaurant.

“Els músics de jazz hem d’estar  immersos en la música les 24 hores del dia i compartir-lo amb d’altres. Això enriqueix i transmet essències que durant l’actuació calen en el públic“.

És la reflexió que Kike realitza quan comencem a xerrar. Però el meu interès és que anem mes allà i ens expliqui la seva visió del ritme del jazz a la nostra ciutat i les sessions en 4 Gats.

Tenim cultura de jazz?
“Des del final de la dictadura espanyola s’ha vingut produint una explosió del jazz. L’inici va venir de la mà de la línia més transgressora i la figura de Tete Montoliu, un referent del jazz en molts llocs, va aportar la connexió amb el jazz més tradicional. Diguem que mentre en Europa feia moltes dècades que el jazz era present, la falta d’anys de tradició en el consum d’aquesta música a Espanya, va provocar que tots els corrents entraven a pressió i distorsionessin el coneixement de la cultura del jazz. Aquest aspecte es va posar de manifest en els músics d’aquí i Tete, a qui  trobem a faltar, va propiciar que tots ens eduquéssim en conèixer els diferents matisos d’aquest estil de música“.

Però haurem evolucionat…
“Barcelona sempre ha estat una ciutat a l’avantguarda de moltes manifestacions culturals i això es posa de manifest en l’evolució i posada al dia de les diferents tendències del jazz. Avui existeixen diversitat d’estils i coses noves que són referents d’una forma molt clara del desenvolupament de l’avantguarda i la tendència de volta als orígens. A més està potenciant-se d’una forma molt activa gràcies a que el swing està de moda i les escoles col·laboren creant afició a un públic més jove. La pel·lícula The Artist és un clar exemple d’això“.

Què experimentes al  tocar en 4 Gats?
“El fet de tocar en un restaurant durant el sopar és la volta als orígens del jazz. A Nova Orleans els músics tocaven mentre el públic consumia una beguda o sopava.  Anys més tard a Broadway, els integrants de les big band que tocaven a les grans sales, en finalitzar el seu treball es reunien en bars i petits locals on realitzaven jam sessions, una forma lliure d’interpretar i sentir el jazz envoltats de gent que no té l’actitud que manifesta  en un concert”.

“Bill Evans Trio va compondre un dels deu discos més importants i de major valor artístic del món del jazz. Al bateria del grup, Paul Motion, li van preguntar per què al disc s’escoltava el so ambiental del local i va respondre que això és Nova York, la gent ve i va, és el normal. L’únic que em molesta són els 60 dòlars que em paguen“

“El públic de 4 Gats és entès i en moltes ocasions ens sorprenem positivament amb la seva resposta. En totes les actuacions que realitzem al restaurant incorporem diversos temes de l’estil bebop. Tècnicament és una música difícil i és el nexe d’unió de les dues tendències de les costes est i oest nord-americans. A Barcelona no existeix un escola especialitzada però l’energia que transmet cala en el públic i entre nosaltres ens preguntem quines idees noves tens de bebop? per enriquir-nos i tocar coses noves. A la gent li agrada el bebop, és el que més aplaudeix“.

Quin és el seu orígen?
“El bebop neix a l’ombra del swing. Després del crack de 1929 i les dues guerres mundials, una banda amb 16 músics, o big band com es denominava, era molt costosa. Per això va sorgir els grups de bebop que amb tres o quatre integrants mantenia l’esperit de la big band, amb un format més petit i econòmicament més viable.

Milles David, un dels mestres del jazz, quan era estudiant a la universitat de música clàssica de la universitat de Nova York, va tenir l’oportunitat de viure experiències amb aquest estil de música i gràcies a això va desenvolupar l’avantguarda del jazz de sempre. Aquesta és la meva escola i i per això toquem swing i bebop en els 4 Gats“.

Kike bio.

La seva formació es va desenvolupar a Barcelona en L’Aula de Jazz del Conservatori Superior del Liceu, a Nova York amb Peter Bernstein, Joe Cohn i Jim Snidero entre d’altres, a Boston amb Rick Pekan i a Holanda amb Jessey Van Ruller. Va iniciar la seva activitat com a guitarrista en el Francesc Burrull Combo, participant en el Festival de Jazz de Joves músics Europeus de 1998 i ha compartit escenari amb Daymond Bround, Francesc Capella, Jorge Rossi, i Mike Kaupa entre d’altres.

Ha estat miembre de The Classical Bebop and Swing guitar duo amb el guitarrista Dave Mitchell, participant en multitud de concerts i seminaris a nivell nacional dedicats a la guitarra. També del W.A.F. trio, grup que comparteix amb l’organista Phil Wilkinson i el baterista Roberto Faenzi, realitzant concerts per tota la geografia espanyola. A Nova York amb músics tan reconeguts com Joe Cohn, Jack Wilkins, Bucky Pizzarelli, Mike Ledonne o Peter Bernstein i a Europa amb Jay Wallis, Fredrik Carlquist, Matthew Simon, Piero Cozzi, Nono Fernández, Torni Solà, Xavi Figuerola i Garry Fimister. Té dos treballs discogràfics editats, Songbook Fascinating Rhythm i Kike Angulo trio W.A.F, a més de participacions en recopilacions editades per Nat Team Media, com Gold Jazz Classics.