Si ens projectem cap a temps passats, descobrirem que molts dels usos i costums actuals es van implantar després de guerres o descobriments en molts casos envoltats del misteri dels monjos de l’edat mitjana. I com sempre, reclamant l’origen des de diversos països.
És el cas del gin o ginebra.
Alambins, monestirs, època medieval de recerca de la pedra filosofal.
Una marmita que a foc lent va transmutant alcohol combinat amb diferents varietats de plantes i fruites que després passaran per un alambí, es dirigiran a una bóta i ens regalaran una excel·lent ginebra d’entre 40 i 50 graus, que avui combinem amb altres plantes, una beguda refrescant i gel en la seva justa mesura.
Un repàs a la història ens apropa al coneixement del seu origen i les cròniques ens transporten al segle XII, on monjos holandesos van crear la ginebra a partir d’un destil·lat de cereals, aromatitzat amb baies de ginebrer i destinat a combatre la pesta bubònica.
La seva evolució s’atribueix a l’holandès Franciscus de la Boe (1614-1672), professor de medecina de la Universitat de Leiden, per la preparació de begudes destil·lades barrejades amb maduixa del tipus juniperus communis i utilitzar-les amb finalitats diürètiques. La fruita era coneguda amb la denominació francesa genièvre i en holandès va ser adaptada com genever.
A finals del segle XVI, durant la guerra dels 30 anys, els soldats anglesos van conèixer a Holanda la genever i després de presenciar l’animositat que produïa en els seus aliats durant la batalla, la van etiquetar com el “coratge holandès”, la van introduir a la Gran Bretanya i la van rebatejar amb el nom de gin. Anys més tard es va popularitzar i es va convertir en la beguda nacional amb la marca London Dry Gin. Després va conquerir el món.
Els botànics de la ginebra.
En l’argot dels entesos en la matèria, s’utilitza el terme botànic per definir els ingredients en l’elaboració de la ginebra, entenent-se com a la maceració d’alcohol neutre i les aromes de les baies de ginebrer, diferents plantes, herbes, espècies i fruites.
El nombre de botànics que intervenen en l’elaboració de la ginebra és el secret i orgull dels seus productors i algunes tenen fins 20 ingredients. En el resultat final destaca el perfum i la sensació refrescant que aporten les fruites cítriques i els olis essencials de la pell dessecada de la llimona, taronja dolça i amarga, aranges i llimes.
Aquests botànics són complementats amb perfums del tot el món i espècies exòtiques com a coriandre, canyella, comí, cardamom, pebre, grans del paradís, nou moscada o plantes com a fonoll, regalèssia o coriandre.
La destil·lació resultant és barrejada amb els agents aromatitzants i saboritzants, que destil·lada novament resulta un producte acabat de 40 a 50 graus. Segons sigui l’origen del gin que s’elegeix per beure, serà la forma de prendre’l. El gin holandès sol ser pres sol o amb gel, mentre que el gin produït a la resta del món, sol ser utilitzat per a l’elaboració de cocktails.